RECLAMACIÓ DE PATERNITAT

Quan els tribunals estimen una reclamació de paternitat sobre un menor, el que procedeix seguidament és rectificar les dades al Registre Civil de la seva filiació, incloent els cognoms.

Si el que s’estima és la demanda d’un home que reclama la paternitat d’un menor que figurava al Registre Civil només amb la filiació de la mare —i per tant amb els dos cognoms d’aquesta—, probablement pretengui que el primer cognom del fill passi a ser el seu i el que fins aleshores era el primer, el de la mare, passi a ser el segon.

No obstant això, si la mare s’hi oposa, els tribunals no solen permetre aquest canvi i prefereixen que el menor segueixi tenint com a primer cognom el de la mare. Consideren que el menor, encara que sigui d’edat molt curta, ja ha tingut certa projecció social (entorn familiar, escolar, etc.) que fa que s’identifiqui amb aquest primer cognom que ha utilitzat des que va néixer, tret que alguna raó aconselli una altra cosa, que és bastant infreqüent, així que el que cal fer és, sempre que sigui possible, mantenir inalterat el nom que ja utilitzava; i la millor manera és rectificar només el segon cognom.

Aquesta regla no és aplicable als casos en què s’estima una paternitat que comporta rectificar la paternitat que figura al Registre Civil. Si les parts pugnen perquè el fill porti el seu cognom com a primer cognom, el jutge ha de decidir atenent a l’interès del menor, el qual ha d’identificar tenint en compte les circumstàncies concurrents.

Així ho ha establert el Tribunal Suprem en una sentència recent. En el cas enjudiciat ha tingut en compte que les parts ja tenien altres fills, per la qual cosa estableix com a primer cognom el del pare, coincidint així amb el primer cognom dels seus germans consanguinis, i com a segon cognom, el de la mare, coincidint d’aquesta manera amb el segon cognom dels seus germana uterins.