Guarda i custòdia. Opinió del menor

L’opinió del menor a l’hora de decidir el progenitor amb qui ha de conviure sota la guarda i custòdia d’aquest és especialment rellevant quan l’ha expressat amb claredat, maduresa i reiteració, tot i saber que correspon al jutge o tribunal ponderar i resoldre el millor règim que correspongui, segons la resta de circumstàncies concurrents.

En aquests termes s’ha expressat recentment l’Audiència Provincial (AP) de Catàbrina, que ha resolt un recurs contra la sentència del jutjat que havia establert la guarda i custòdia compartida de la filla menor de les parts, de 12 anys d’edat.

Ha sigut en el si d’un procés de modificació de mesures de divorci que havia establert la guarda i custòdia de la menor a favor de la mare i un ampli règim de visites a favor del pare, que havia de pagar a aquesta una quantitat en concepte de pensió alimentària. Ja transcorregut un temps, el pare pretenia que s’establís la custòdia compartida i que s’extingís la pensió alimentària.

La mare recorre la sentència del jutjat davant l’AP, al·legant error en la valoració de la prova i en les conclusions jurídiques extretes. L’AP aprecia que la menor, a l’audiència judicial en segona instància —i també en primera— ha manifestat clarament que prefereix viure sota la custòdia exclusiva de la mare i amb el règim de comunicació amb el pare establert en la sentència de divorci, al·legant dificultats de relació amb la parella actual del pare i llunyania i ruptura amb el lloc on preferentment desenvolupa la seva vida.

Es desestima la custòdia compartida i es manté la pensió alimentària establerta en divorci.

CONCLUSIONS

S’ha de tenir en compte que els fills no decideixen; sí que poden opinar i se’ls ha de respectar el dret a ser escoltats, però parlem de processos judicials en els quals han de ser els progenitors qui prenguin les decisions en interès del menor o, si aquests no existeixen, el jutge, però mai els fills.

Per aquest motiu, en els casos en què per maduresa o edat sigui pertinent, l’opinió del menor ha de ser valorada amb la resta de les proves que es practiquin, i té especial rellevància:

a) el grau de maduresa del menor;

b) els informes pericials que constin en les actuacions; 

c) el que s’acrediti amb relació a la manera en què tots dos progenitors estan implicats en l’educació i desenvolupament del menor, així com els suports familiars, la relació amb noves parelles i/o germans de vincle senzill, qüestions escolars i l’arrelament del menor en aquest moment, etc.