Funcionaris, parelles de fet i pensió de viudetat

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha reconegut el dret a pensió de viudetat a la que va ser parella de fet d’un guàrdia civil, amb qui va conviure durant més de 30 anys i amb qui va tenir tres fills. Van comprar un habitatge que va constituir el domicili familiar, om estaven empadronats, i efectuaven declaracions de la renda conjuntes.

Tot i això, no estaven inscrits en un registre de parelles de fet com exigeix la llei, motiu pel qual se li va denegar. Llavors la dona va interposar un recurs a que va ser estimat per l’Audiència Nacional, en entendre suficientment acreditada l’existència de parella de fet per totes les circumstàncies concurrents que abans hem descrit. Però l’Advocacia de l’Estat va recórrer aquesta determinació, que ha obligat la sala contenciosa administrativa a pronunciar-se. No es tracta, doncs, per la condició de guàrdia civil del causant, de la sala social, que coneix les qüestions relatives a treballadors laborals i aplica la Llei general de la Seguretat Social.

No obstant això, la sala adverteix que la Llei de classes passives, aquí aplicable, regula la pensió de viudetat de les parelles de fet en els mateixos termes que la Llei general de la Seguretat Social i aprecia que la sala social exigeix dos requisits perquè les parelles de fet puguin accedir a la pensió de viudetat:

● Haver conviscut durant els 5 anys previs a la mort del causant, la qual es pot acreditar per qualsevol mitjà de prova.

● Que realment siguin parella de fet, que només es pot demostrar de la manera legalment establerta, és a dir, mitjançant la inscripció al registre específic o la formalització en document públic amb una anticipació mínima de dos anys abans de la mort.

La sala contenciosa administrativa ha decidit mantenir el mateix criteri per a interpretar el requisit de la convivència estable, que es pot acreditar, a part de mitjançant l’empadronament, per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.

No obstant això, respecte a l’acreditació de la parella de fet, s’aparta del criteri de la sala social i fixa com a doctrina que no només es pot acreditar mitjançant la inscripció en un registre autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic almenys dos anys abans de la mort del causant, sinó també mitjançant el certificat d’empadronament o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en dret que demostri la convivència de manera inequívoca.