Franquícies. Responsabilitat davant del consumidor

Un consumidor va acudir a una clínica dental d’una franquícia molt coneguda per a fer-se un tractament i va haver de demanar un préstec per a pagar-lo per avançat. No obstant això, no va arribar a rebre la totalitat del tractament, atès que la clínica franquiciada es va declarar en concurs. Després d’uns mesos d’espera, el consumidor va haver d’acudir a una altra clínica per a acabar el tractament i va haver de tornar a abonar part del que ja havia pagat.

El consumidor va demandar la societat franquiciada i la franquiciadora sol·licitant que s’anul·lés el contracte i que se li retornés l’import del tractament, a més dels danys i perjudicis. Els tribunals van condemnar la clínica concursada a pagar la indemnització, però van absoldre la franquiciadora. Apreciaven que el contracte entre la societat franquiciadora i la franquiciada té una clàusula segons la qual el franquiciador no és responsable de les conseqüències que es puguin derivar de l’activitat comercial del franquiciat.

Aleshores el consumidor va recórrer davant el Tribunal Suprem (TS) perquè es declarés la responsabilitat del franquiciador i perquè no quedés a càrrec del resultat del concurs que afectava el franquiciat.

El TS ha assenyalat que no es pot pretendre que una clàusula entre franquiciador i franquiciat tingui efectes davant dels clients del franquiciat, que no són part del contracte. S’ha d’examinar el cas concret, veure quin és el dany que s’ha causat al consumidor i quina intervenció ha pogut tenir el franquiciador per a decidir si aquest ha de respondre de manera solidària o no —el creditor es pot dirigir indistintament i pel total del deute contra qualsevol dels deutors— pel franquiciat.

En aquest cas, el TS aprecia que el dany causat al consumidor deriva de no haver-se finalitzat el tractament odontològic que el client va contractar amb el franquiciat i va pagar per avançat. La naturalesa de la conducta del franquiciat causant del dany no permet fer responsable el franquiciador, ja que aquesta escapa a l’àmbit de la seva actuació en el contracte celebrat per les parts i a les facultats de supervisió del franquiciador sobre el franquiciat, que no haguessin impedit que aquest deixés el tractament del consumidor sense acabar per haver entrat en insolvència. En definitiva, desestima el recurs.