Extinció de llicència urbanística per canvi de planejament

Per decret autonòmic es van incloure terrenys d’un municipi al pla d’ordenació del litoral i per acord autonòmic es va aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’aquest municipi.

Un particular afectat va recórrer aquestes disposicions autonòmiques. En va sol·licitar la nul·litat amb l’objectiu que els seus terrenys es declaressin urbans i el seu dret automàtic fos indemnitzat, pel fet que l’aprovació del nou planejament implica una modificació que afecta les llicències prèvies concedides.

Els tribunals li van donar la raó. Així doncs:

• Part del sòl del recurrent s’ha de considerar urbà, no tot, perquè la inserció en trama urbana és un concepte que arriba fins on ho fan els serveis urbanístics que s’han dut a terme per a atendre la zona urbanitzada.

• Es declara nul·la la part de les disposicions recorregudes que es refereix a les llicències anteriors al nou planejament que són contràries a aquest, el qual les manté fins que se’n declari la caducitat per un procediment fixat en la legislació autonòmica a aquest efecte, cosa que contravé la legislació estatal pel fet de prevenir el dret a la indemnització per la modificació o extinció de llicències motivada en el canvi de planejament.

No conformes amb això, l’administració autonòmica i la municipal recorren al Tribunal Suprem (TS) al·legant que no han impedit el dret a la indemnització per modificació del planejament, però que aquest no és automàtic, sinó que ha de ser declarat havent revocat prèviament la llicència i pel procediment establert a l’efecte en la legislació autonòmica.

Però el TS, en una sentència recent, ha desestimat els recursos. Recorda que el dret a la indemnització és una conseqüència immediata de l’extinció o modificació de les llicències per alteració en el planejament.