DESPESES DE L’HABITATGE FAMILIAR DESPRÉS DEL DIVORCI

A qui correspon el cost de substituir una caldera quan l’habitatge segueix sent dels dos progenitors però l’ús està atribuït al custodi?

DESPESES DE L’HABITATGE FAMILIAR DESPRÉS DEL DIVORCI

Sovint es plantegen preguntes com aquesta als despatxos i després als jutjats. La resposta depèn de moltes variants: principalment del que digui la resolució judicial o conveni respecte a com s’abonaran les despeses derivades de l’ús de l’immoble, però també, en casos com el de la caldera, de si existeixen fills menors d’edat o no.

En efecte, si hi ha fills menors d’edat, no és qüestió de decidir si és una despesa a sufragar o no pels copropietaris o per qui tingui atribuït l’ús de l’habitatge familiar, sinó que és una qüestió que s’ha de resoldre mitjançant despeses extraordinàries, per a la qual cosa s’haurà d’acreditar que és necessari, quina ha sigut la causa que obliga al canvi i el consentiment de tots dos progenitors o, si  aquest no existeix, l’autorització judicial prèvia abans que algun d’ells efectuï la despesa de manera unilateral.

És evident que avui en dia l’interès dels menors exigeix que la casa tingui caldera, a l’efecte de disposar d’aigua calenta i/o calefacció. A favor de ser considerada una despesa extraordinària, hi ha el fet que el cost de la caldera és imprevisible, així com les vegades que s’ha de canviar a causa del desgast.

Així doncs, perquè això no passi és necessari que:

a) S’acrediti que és una averia no imputable a una mala utilització per part del cònjuge que té atribuït l’ús de l’habitatge.

b) Que aquesta substitució es fa amb el consentiment de tots dos cònjuges o, si aquest no existeix, amb autorització judicial.

El que no es pot fer és que el cònjuge que viu a l’immoble faci la substitució pel seu compte, en funció del pressupost que hagi escollit i que a posteriori tots dos progenitors han de sufragar al 50 %. És necessari que decideixin com i a quin cost fan aquesta substitució.

Sense particularitzar l’exemple concret de la caldera, es pot dir que, amb caràcter general, quan l’ús de l’habitatge s’atribueix només a un dels cònjuges, regeix la regla que les despeses derivades de l’ús les ha d’abonar qui té atribuït el mateix, i les despeses derivades de la propietat les han d’abonar els propietaris, en funció de la participació que tinguin en l’immoble.

Quant a les despeses derivades de l’ús, com els subministraments, han de ser abonades per qui tingui atribuït l’ús de l’habitatge. Les despeses de comunitat ordinària estan regides per la Llei de propietat horitzontal, i conforme a això, en principi, les han d’abonar els propietaris, però judicialment o en conveni es pot establir siguin abonades per la part a qui s’atribueix l’ús de l’habitatge, per això és important que aquest extrem es concreti en aquests documents.

Amb la taxa de brossa passa el mateix: com amb les derrames, IBI, obres de millora que revaloritzin l’immoble, s’abona per la propietat.

 

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us assistiran legalment per a trobar una solució que s’ajusti al vostre interès i al dels vostres fills.

Susbcriu-te a la nostra newsletter

Vols mantenir-te al corrent de totes les novetats de l'àmbit jurídic, laboral, comptable i fiscal? Subscriu-te per a mantenir-te informat

Fes clic aquí per a subscriure't a la newsletter