Compensació de deutes entre excònjuges

Es reconeix a una mare el dret a compensar les quantitats que li reclama el seu exmarit amb el que aquest li deu a ella per les pensions dels fills que no li ha pagat

Compensació de deutes entre excònjuges

El Tribunal Suprem (TS) ha declarat que si una persona obligada a satisfer pensions d’aliments al seu excònjuge o exparella a favor dels fills que tenen en comú reclama a aquesta última un deute que podria tenir a favor seu contra ella per altres conceptes i l’altre li deu, al seu torn, quantitats per no haver-li pagat aquestes pensions a favor dels fills, aquesta es pot negar a pagar-li oposant la compensació del que li deu.

Ha sigut al si d’un judici ordinari (aliè al del divorci entre les parts), en el qual l’exmarit reclamava quantitats a qui va ser la seva dona per haver llogat un local annex a l’habitatge familiar, propietat exclusiva de l’altre, però que en el procés de divorci s’havia atribuït en ús a l’exdona i als fills menors d’edat.

Llavors l’exdona va oposar la compensació de deutes, a compte de les quantitats impagades per l’exmarit en concepte de pensió d’aliments de la filla menor que tenen en comú, establerta també en aquest procés de divorci.

El jutjat va rebutjar que es dugués a terme aquesta compensació, ja que les pensions alimentàries són una prestació a favor dels fills, els veritables creditors dels aliments, no del progenitor que els té sota guarda i custòdia. No obstant això, la demandada va recórrer a l’Audiència Provincial competent i aquesta li va donar la raó, assenyalant que la compensació judicial sí que era procedent per tractar-se d’un deute líquid imputable a la part reclamant.

Aleshores el demandant va recórrer davant del TS assenyalant que aquest pronunciament és contrari al criteri que manté el mateix tribunal en aquest tipus de supòsits. Però el TS no li ha donat la raó.

Pel que fa a la denominada «prohibició» de la compensació d’aliments invocada per l’exmarit, el TS assenyala que l’exclusió de la compensació que fa la llei tracta de cobrir les necessitats de qui té dret a aliments i d’impedir que l’alimentant es negui a prestar-los mitjançant el mecanisme de la compensació. L’obligat a prestar aliments (alimentant) no pot oposar la compensació del que deu en concepte d’aliments amb un altre crèdit que ostenti contra el que els percep. Però el que percep els aliments sí que es pot negar a pagar oposant la compensació del que al seu torn li degui l’alimentant per aquests aliments per a compensar les pensions endarrerides amb el deute que tingui davant del deutor. D’aquesta manera, en aquests casos, no resulta aplicable la denominada «prohibició» de la compensació d’aliments.

<bSusbcriu-te a la nostra newsletter>

Susbcriu-te a la nostra newsletter

Vols mantenir-te al corrent de totes les novetats de l'àmbit jurídic, laboral, comptable i fiscal? Subscriu-te per a mantenir-te informat

Fes clic aquí per a subscriure't a la newsletter