Arrendament d’habitatge amb opció de compra

L’arrendament amb opció de compra és un contracte que consisteix en la inserció d’una clàusula per la qual l’arrendatari dona el consentiment per a comprar l’objecte arrendat en el termini assenyalat en la mateixa.

Tot i que l’acord d’opció de compra pot ser un contracte principal i únic, el supòsit habitual és que aquest contracte s’incorpori a un altre contracte diferent, que acostumar a ser el de la integració d’aquest en un contracte d’arrendament, en el qual el dret d’opció recau sobre l’habitatge llogat.

En conjunt, el dret d’opció és un afegit en què l’arrendador concedeix a l’arrendatari la facultat d’adquirir la propietat del bé arrendat a més de l’ús del mateix. D’aquesta manera, arrendament i opció de compra apareixen com dos negocis jurídics col·ligats, units formalment en un mateix document.

Un cop exercida l’opció de compra, s’extingeix el dret d’arrendament, pel fet que la mateixa persona té la condició tant d’arrendatari com de propietari.

En principi, el moment d’aquesta extinció seria aquell en què es faci efectiva l’opció, independentment de la manera en què s’executi la compravenda i estigui pendent per a consumar-se plenament l’atorgament de l’estructura i el pagament de la part del preu.

Ara bé, l’adquisició plena del bé per part del comprador no es produeix automàticament, ja que requereix:

– el pagament del preu per a consumar la compravenda de l’immoble;

– si escau, l’entrega de l’immoble per efecte de la compravenda.

Una persona pot ser al mateix temps propietari i arrendatari només quan es donen aquestes circumstàncies, i conseqüentment s’extingeix el contracte d’arrendament i les obligacions que se’n deriven, com el pagament de la renda, per exemple.