ANCIANS QUE RESIDEIXEN AMB UN FAMILIAR. DRET A VISITES

A vegades les enemistats entre parents propers d’una família donen lloc a situacions que ocasionen perjudicis de contingut no econòmic, sinó afectiu.

Un exemple habitual, i que a la pràctica dona lloc a un gran nombre de reclamacions judicials, és el de les impedides relacions entre els avis i els seus nets menors d’edat, a compte de l’enfrontament entre aquests i els progenitors.

Però i si és al revés? Ens fem ressò d’alguns casos en què una persona d’edat avançada resideix al domicili d’algun dels seus fills que, enemistat amb els seus germans, impedeix a la resta dels fills i nets contactar amb ell o dur a terme algun tipus de règim de comunicacions o visites.

Les solucions judicials que s’obren poden ser diverses. Realment, si parlem d’un ancià que conserva facultats mentals i físiques per a prendre decisions, no es pot fer gran cosa, tret que en contra de la seva voluntat estigui sent d’alguna manera coaccionat o impedit perquè no tingui relació i comunicació amb aquest fill, cas en què ja entraríem a l’àmbit del dret penal, per exemple el delicte de detenció il·legal, segrest, coaccions, etc.

Per tant, la via adequada seria presentar la denúncia corresponent, i en les diligències que el jutjat d’instrucció ha de practicar es prendrà declaració al pare, per a veure quina és realment la seva voluntat i capacitat per a prendre decisions lliurement.

Si l’ancià presenta algun tipus de discapacitat es pot acudir a un expedient de jurisdicció voluntària —actuació en què es requereix al jutge que intervingui per a la tutela de certs drets i interessos en matèria de dret civil i mercantil, sense que existeixi controvèrsia que s’hagi de substanciar en un procés contenciós— i invocar la falta de voluntat del pare pel fet que és d’edat avançada, cosa que afecta la seva capacitat de decidir, i el perjudici que se li està causant en impedir-li tenir relació amb algun dels seus fills sense que hi hagi una causa aparent.

Finalment, es pot presentar una demanda civil «convencional», a títol personal i en representació dels nets, per a sol·licitar comunicacions i/o visites amb el progenitor-avi, sobre la base que aquestes estan sent impedides de manera indeguda pel fill amb qui conviu, en contra de la voluntat del pare.

Aquest procés es resoldrà en funció del que manifesti el pare i/o s’acrediti sobre la capacitat d’aquest per a prendre decisions. En la demanda, s’haurà d’al·legar tant l’obstacle que posa aquest familiar a les relacions com l’existència de certes limitacions en el pare, en atenció a la seva edat, que li impedeixen prendre les seves pròpies decisions.