Edificació en domini marítim terrestre

Construït per uns particulars un habitatge a 13 metres del mar (del límit interior de la ribera), dins de la zona de servitud de protecció del domini públic marítim terrestre, l’administració estatal obre un expedient que conclou amb una sanció econòmica i l’ordre de reposició dels terrenys al seu estat primitiu. Els sancionats van recórrer la resolució administrativa davant dels tribunals, que van estimar el recurs per falta de competència de l’administració estatal.

Anys després, l’administració autonòmica obre un expedient que conclou ordenant-los també la reposició del terreny a l’estat anterior mitjançant la demolició i retirada completa de les obres. Els interessats, igualment, recorren aquesta resolució davant dels tribunals, que discuteixen si prescriu o no l’obligació de reposició assenyalada, a causa del temps transcorregut des que van acabar les obres.

Els recurrents argumenten la prescripció d’aquesta obligació, ja que la llei estableix un termini màxim de 15 anys per a reposar les coses a l’estat anterior de la infracció. No obstant això, els tribunals desestimen el recurs perquè consideren que aquest termini no és aplicable a l’obligació de reposició, que és imprescriptible, sinó que només ho és a la facultat d’execució d’aquesta obligació.

Aquesta vegada els sancionats recorren al Tribunal Suprem (TS). Plantegen si l’ordre de reposar la legalitat urbanística anul·lada, per considerar incompetent l’administració estatal, pot patir efectes per al còmput de la prescripció.

El TS assenyala que el termini de prescripció de 15 anys és aplicable a la facultat d’execució de l’obligació de restauració, per la qual cosa, després de l’anul·lació judicial del procediment sancionador per falta de competència, la possibilitat d’imposar aquesta obligació de restitució i reposició a l’estat anterior no està subjecta a cap termini. Per això, l’inici del còmput del termini dels 15 anys és la data en què l’administració autonòmica competent dicta una resolució vàlida de reposició de la legalitat i desestima el recurs.