Règim de visites. Béns personals del menor

Tot i que els tribunals són pràcticament constants en afirmar que és obligació del progenitor custodi, a l’hora de complir el règim de comunicacions i estades dels fills amb l’altre progenitor, que vagin amb tot el necessari perquè aquestes es duguin a terme amb normalitat, es tracta d’una controvèrsia que, a la pràctica, es planteja amb relativa freqüència, quan un dels progenitors es nega a entregar a l’altre la roba o béns de l’infant per al període que li correspon passar amb el menor en ocasió del règim de visites o estades que tinguin establert.

Tot i que també pot ocórrer en els casos de guarda i custòdia compartida, és més freqüent en els casos de guarda i custòdia exclusiva en cas d’un progenitor amb règim de visites per a l’altre, en els quals aquest últim tindrà imposada l’obligació de «passar» una pensió d’aliments.

A vegades, a més de la roba adequada, entre aquests béns que no s’entreguen a l’altre progenitor s’exclouen elements com el material escolar i el necessari per a estudiar i fer els deures d’escola, el DNI, la targeta sanitària, l’abonament de transport, etc.

Cal tenir en compte que la pensió d’aliments que es fixa en els processos de família té com a finalitat cobrir les despeses i necessitats dels fills, entre els quals es troba la roba, que no és propietat —això és important— d’un progenitor o de l’altre, sinó del menor. I els fills, en aquests trasllats, han de portar a sobre els seus béns i elements necessaris perquè el període d’estada amb l’altre progenitor es desenvolupi en condicions adequades.

Si no és així, el que convé és acudir al jutjat i presentar una demanda d’execució de sentència (execució de fer) sobre la base que el règim de comunicacions i estades implica que el progenitor custodi tingui l’obligació que el fill, a favor del qual s’estableix un règim de visites amb l’altre progenitor, vagi amb la roba i béns adequats perquè l’estada es dugui a terme en règim de normalitat.

Alguns progenitors perjudicats per un situació com aquesta prenen la determinació unilateral de comprar al menor la roba i béns necessaris per a les estades que passa amb ell i descompten de l’import de la pensió del més següent el que s’han gastat.

Aquesta manera de procedir no està permesa, tret que hi hagi autorització judicial o acord entre les parts. En aquests casos, com a màxim, es podria intentar comunicar al jutjat aquest incompliment i que, si aquest es reitera, es procedirà a comprar la roba i béns necessaris al menor i a descomptar l’import d’aquests de la pensió, i en funció del que contesti l’altra part i resolgui el jutjat, actuar en conseqüència.