Fills residents a l’estranger

El Tribunal Suprem (TS) ha declarat incongruent i nul·la la sentència que, reconeixent preceptiu escoltar el menor (de 14 anys) en el procediment en què es decidia sobre la guarda i custòdia d’aquest, va resoldre sense acordar d’ofici l’audiència del menor.

Ha sigut al si d’un procés en què el pare, resident a Espanya, va interessar que es modifiqués el règim de guarda i custòdia del seu fill, resident a Argentina amb la seva mare, establert en la sentència del divorci, celebrat a Espanya. Aquesta sentència va atorgar la custòdia del menor, aleshores de tres anys d’edat, a la mare, i la va autoritzar per a traslladar-se amb el nen a Argentina, cosa que efectivament va fer després.

La demanda del pare ve motivada pels incompliments del règim de visites per part de la mare, fins al punt que el menor no ha visitat Espanya des de 2016, i el supòsit desig del menor de viure en aquest país, no comprovat en el procés, celebrat en rebel·lia de la mare (no hi va comparèixer).

No obstant això, els tribunals desestimen la pretensió del pare. Consideren que les meres al·legacions del progenitor són insuficients per a determinar un canvi de vida i entorn tan dràstic. Tot i que retreuen a la mare que hagi incomplert el règim de visites, no poden justificar el canvi de guarda i custòdia pretès, ja que no existeixen altres proves que avalin que aquesta mesura és convenient per al menor.

El TS, atès que és una obligació legal escoltar els menors en els procediments que els afecten, retorna les interlocutòries a l’audiència provincial competent perquè, després de l’exploració del menor, torni a dictar el pronunciament que correspongui conforme al resultat i activi a aquest efecte els mecanismes de cooperació jurídica internacional.

- Conveni de la Haia, de 18-3-1970, sobre obtenció de proves a l’estranger

- Conveni de la Haia, d’1-3-1954, sobre procediment civil

En aquest cas, a més:

- Convenció interamericana de Panamà, de 30-1-1975, sobre exhorts o cartes rogatòries.